- Bona tarda
> Bona tarda
- Qui és vostè?
> No estic capacitat per respondre aquesta pregunta.
- Perquè no?
> És massa complexe.
- Doncs digui'ns el seu nom...
> No tinc nom. El meu nom no és meu, me'l van posar. No el vaig escollir i per tant no és meu. No tinc nom.
- ¿? I si hagués de triar-ne un? Quin nom escolliria?
> És igual, un nom no és més que una etiqueta per diferenciar-nos de la resta. Perquè els pares ens puguin cridar i nosaltres responguem. Per això a les cases no s'acostuma a posar el mateix nom a diferents membres de la mateixa família...
- Fins que arribem a l'escola...
> Si llavors descobreixes que no ets l'únic Jordi o Pere del món... I allà et posen un nou nom... així que lo dels noms és bastant inútil. Bàsicament no esculls...
- Hi havia la tradició de posar-li al fill primogènit el mateix nom que el del pare...
> Si, per diferenciar-lo dins de la societat, per perpetuar la família. Joan Pérez fill de Joan Pérez, tothom sap de la família que prové...
- Bé, doncs com em dirigeixo a vostè?
> Doncs miri, la veritat és que ja ho està fent des de fa estona i no li ha calgut cap nom, així que no sé perquè insisteix tant!
- No n'escolliria cap? Encara que no el definís?
> Sí, miri, si tant insisteix em pot dir Idiota.
- Home, no s'enfadi.
> No m'enfado, és vostè que és un pesat; i quan li dic un nom no li agrada...
- Molt bé, molt bé... Doncs senyor Idiota, qui és vostè?
> Collons que pesat! Doncs li acabo de dir, un Idiota!! Que em pren el pèl o què??
...
to be continued
